ESTEM TREBALLANT A...

Per fer el mini-projecte estem utilitzant el bloc que l'escola manté obert per fer l´ús que la classe vulgui. En principi no m'havia plantejat utilitzar-ho, però aquesta era una ocasió perfecta. De moment es pot veure com està evolucionant el mini-projecte, amb un parell d'històries mig començades i mostrant-se en temps real el resultat ja que li donem sempre a "publicar". També es va enriquint amb les fotos de la sessió de treball que vaig penjant poc a poc.Hi ha quatre grups treballant, hem començat a donar forma a la feina feta, poc a poc, tot i que no queda gaire curs...

Bloc

MINI-PROJECTE

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Com explicar les nostres històries de forma entenedora per als postres receptors?


DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS:

APRENENTS: 16 alumnes d’una classe de tercer de primària.  És un grup molt heterogeni en quant a rendiment acadèmic, conductes, motivacions i estils d’aprenentatge, tot i que en general hi ha poca estructuració a la expressió escrita.

MEDIADOR: Tutor de l’aula.

TECNOLOGIA EMPRADA: Blog de l’escola, linkat a la pàgina web del centre, per a recollir els textos creats, per a il·lustrar-los de forma atractiva i comunicar-los a les altres classes i a la comunitat educativa. Càmera de vídeo per enregistrar les històries, ajudant amb la seva representació real a estructurar-les de forma escrita i youtube per a penjar els enregistraments i inserir-los amb més facilitat als blogs.

.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA:

Com explicar una història de forma entenedora?, per això s’ha de:

-Representar mentalment la situació que expliquem, ordenant-la de manera coherent i comprensible per al receptor.

-Hem de manipular el problema. Manipulem el llenguatge i les seves variables. Fem representacions al mon físic per ajudar a fer representacions mentals  i dotem a l’exercici d’expressió d’intencionalitat i significació. És un acte de comunicació (escrita i també audiovisual com a reforç mediador) i per tant nosaltres som els emissors i els nostres receptors són els nostres companys de les altres classes, mestres, pares, mares i comunitat educativa en general.

Estructuració: És un problema mal estrcuturat, tot i l’existència de regles gramaticals i ortogràfiques, la coherencia i intel·ligibilitat d’un text no és predictible ni convergent, ni està restringida al camp de contingut estudiat a classe. Hi han moltes solucions alternatives perquè no ens proposem que es dissenyin històries lineals o simples per a resultar comprensibles. Es tracta de convergeixin la imaginació i la creativitat dels grups amb aquestes regles de la comunicació i el llenguatge, amb tota la complexitat que això puposa.

Complexitat: Es tracta d’un problema complex ja que intervenen totes les variables que presenta l’expressió lingüística, la creativitat i la comunicació.

Especificitat de camp: És un problema situat al camp de la llengua i literatura en el desenvolupament de la competencia lingüística i audiovisual.

Es tracta d’un problema de disseny, s’ha de dissenyar un text amb coneixement estratègic del llenguatge per tal d’arribar a un disseny original. Hi han moltes solucions posibles i s’han d’equilibrar necessitats i restriccions per dur-lo a terme.



PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA:

Arriba l’hora d’explicar històries del dilluns. Quin tema ens proposaràs?. Podem fer un conte?, ens agrada, tot i que hem fet molts. Passen moltíssimes coses als postres contes i a vegades ni nosaltres mateixos entenem què hem volgut dir. Volem, però no sabem molt bé de què?. Què dius?, ho podem fer amb companys?. Tindrem ajuda?. Ho farem a l’ordinador?. Penjarem fotos?. Ho veurà tota l’escola?. Farem una pel·lícula amb el nostre conte?, la podrem veure al youtube?.



CONTEXT DE L’ACTIVITAT

Aula de Primària amb PDI i tres ordinadors i aula TIC disponible per hores.

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS I ACTITUDINALS

Tenen molta imaginació i sentit de l’humor. Són una mica dispersos i lents treballant. Són en general caòtics i poc estrucurats. Existeixen lideratges foros i positius. Tot i així es barregen alumnat amb altes capacitat amb altres amb dificultats d’aprenentatge. No existeixen conductes que dificultin la mecànica de l’aula, si no existeix una gran desconnexió del que s’està fent.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

-Competència lingüística i audiovisual

OBJECTIUS

-Desenvolupar la competència comunicativa escrita per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

-Desenvolupar la competència en la llengua escrita, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.

-Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents
contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i
de col·laboració.

-Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb
el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció
lingüística, adequada a l’edat.

CONTINGUTS DE CICLE MITJÀ

Dimensió comunicativa

-Producció de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions,
justificacions, presentacions de temes), amb preparació prèvia utilitzant
recursos adequats (to de veu, gesticulació, suports visuals).

-Expressió d’emocions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals
adequats, amb la possibilitat de fer-ho davant d’una càmera de vídeo.

Escriure

-Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents
situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses
com receptes, entre altres.

- Organització del text per millorar la coherència i la cohesió amb l’ajuda de
pautes i utilitzant els coneixements lèxics i morfosintàctics de l’edat.

-Coneixement del programari de tractament de textos, d’edició gràfica i de
presentació que els permeti escriure un text, inserir imatges,

-Aplicació d’un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure i
revisar.

Dimensió literària

Escriptura de contes i textos narratius fent atenció a l’estructura d’aquest
tipus de text, en què hi ha d’haver una situació inicial, un nus i un desenllaç.


SEQÜENCIA D’ACTIVTAT I ORIENTACIÓ PER A L’ACCIÓ:

1-Formació de 4 grups heterogenis de 4 membres cadascú i presentació de l’activitat.

2-Proposta de conte. Pluja d’idees entre tots. Recordatori de les tres parts del conte.

3-Proposta de procediment de treball. Un membre comença i l’altre ho continua. Un fa el plantejament, dos el nus i un tercer el desenllaç.

4- Intent de representació dramàtica del conte. Els altres grups ho entenen? Es podria millorar?

5-Revisió i millora dels contes.

6- Ho pengem a l’entorn blogger.

7-Escollim fotos o possibles dibuixos escanejats.

8-Ho tornem a representar, aquesta vegada enregistrant la representació.

9-La pugem a youtube.

10- En fem difusió de la novetat a la pàgina web del centre i recollim i llegim tots plegats posibles comentaris.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

El projecte està fonamentat en les teoris constructivistes que sostenen que:

-El coneixement es construeix. La expressió escrita i l’ordre i la coherencia no és el resultat seguint aquest principi de l’adquisició de regles gramaticals i ortogràfiques el docent esposa. Els alumnes en fan una representació mental d’allò que volen transmetre i ho aprenen interactuant amb el món físic, el que contribueix a crear models mentals per aprendre aquesta coherencia expresiva.

-El context ha de ser rellevant i significatiu. Per a què i per a qui escric?.

-El coneixement no es pot transmetre i ha d’estimular-se per la necessitat de saber. Ens agraden els contes, per com fer-los?.

-El significat es negocia de forma social. Les reaccions dels altres, tant dels membres del meu grup com dels receptors del meu disseny determinen el meu aprenentatge.

Acceptats aquests supòsits donarem protanisme a les següents característiques, el projecte ha de ser:

-Actiu, basat en un comprimís dels alumnes.

-Constructiu . Les reaccions dels altres hauran de provocar l’adaptació dels creadors del disseny del que probablement estaven convençuts.

-Col·laboratiu i conversacional. Els alumnes treballen en petits grups i interactuant entre els grups.

-Intencional. Els alumnes intenten crear històries de manera activa i intencional.

-Contextualitzat. Els alumnes saben que els seus potencials receptors són tots els membres de la comunitat educativa.

-Reflexiu. Els alumnes reflexionen durant tot el procès, de les reaccions del seu grup, dels seus companys fins a les posibles reaccions de tota la comunitat educativa.

PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Mitjançant el seguiment del mediador:

-Participació en el procès de tots els membres del grup

-Actitud de respecte i col·laboració de cada membre del grup.

-Grau de motivació de cada membre del grup.

-Reflexió i adaptació durant el procès de cada membre del grup.

-Competència comunicativa escrita resultant.

-Competència comunicativa oral resultant.

-Competència en l’us de les TIC utilitzades (blogger, inserció de fotos…)

-Qualitat de les interaccions dintre del grup i entre els grups.

-Interacció amb tota la comunitat educativa.

TEMPORITZACIÓ

-Primeres produccions (2 sessions)
-Primeres representacions (1 sessió)
-Revisions (1 sessió)
-Ho pengem a blogger (2 sessions)
-Enregistrament final (1 sessió)

EL CAS QUE APORTO A L'AULA

Cas Sergio Sánchez García
TEOREMA DE PITÀGORES
Una estudiant del màster de secundària utilitza un conjunt d’aplicacions (blog, video, applets) per a que els alumnes investiguin en diferents àrees per comprendre el teorema de Pitàgores no com un fórmula matemàtica si no com un concepte aplicat al llarg de la història. Els estudiants treballen en grups de cinc persones amb un màxim de dos ordinadors per grup, repartint-se diferents rols per tal de resoldre les investigacions plantejades.
Índex	Contingut	Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament	Pràctiques del màster en educació secundària.	http://www.ub.edu/web/ub/es/estudis/oferta_formativa/master_universitari/fitxa/F/M2002/index.html
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Alt, les utilitza a la seva vida professional, a casa i es sent a gust amb qualsevol eina tecnològica.	---
Tipus d’escola	Eso, Batxillerat	http://www.xtec.cat/centres/a8031681/
Localització del centre	Barri de classe mitja (capital comarcal)	---
Connexió	Internet. Alta velocitat	---
Localització dels recursos tecnològics	Aula ordinària. Programa 1x1, tots els alumnes tenen un portàtil, hi ha portàtil d’aula i projector.	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitja	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	2n ESO	---
Àrea / unitat	Matemàtiques	---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	-Multicubs -Blog d’investigació -Audiovisual sobre el context històric -Applet -Audiovisual sobre les àrees. -Investigació de camp. -Olimpiada de problemes. -Construcció d’un puzzle. -El•laboració d’un tríptic	---
Nivell d’aprenentatge esperat	-Capacitat d’aplicar el teorema de Pitàgores. -Capacitat de treballar de forma col•laborativa.	---
Tipus d’activitat	Activitats de la programació de Matemàtiques.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Audiovisuals, blogger i applet	http://www.tv3.cat/videos/391599 http://www.digits.cat/el-profeta-dels-numeros http://pitagorasrafecas.blogspot.com.es/ http://i2geo.net/xwiki/bin/view/Coll_xeodin/AplicacionygeneralizaciondelTeoremadePitagoras
Raó per la qual la fa servir	Els exercicis del llibre de text no ofereixen l’aplicabilitat que es busca, transforma els problemes en exercicis de càcul descontextualitzats. S’havien de cercar alternatives.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Utilitzar eines per induïr un procés de demostració.	---
Dificultats trobades	-Manca d’hàbit de l’alumnat treballant aquest nou entorn tecnològic. -Dificultats tècniques amb l’equip audiovisual. -Programes instal•lats deficientment als portàtils de l’1x1.	---
Ajuda / col·laboració emprada	-Selecció de fonts vàlides i fiables.	---
Rol del professor	Guia dels grups de treball, que avancin al seu ritme però sense quedar-se estancats. Verificador del resultats.	---
Rol de l’estudiant	Investigador.	---
Resultats
Observacions	Els alumnes assoleixen els objectius plantejats
Avaluació de l’aprenentatge	El·laboració d’un tríptic-resum
Lliçó apresa pel professor	El protagonista del procés és l’alumne
Història complerta
Entrevistador: Quina visió de les TIC es transmet a l’alumnat universitari que es forma en educació? Professora: Hi ha una assignatura on ens van oferir un munt de fonts i on ens van transmetre la idea de que hi ha molt gent investigant i treballant en aplicacions noves. Que no són el futur, que són el present. Entrevistador: I quin ús creus que se li dóna a educació secundària? Professora: Un dels màxims problemes és que aquestes noves investigacions no arriben als docents, que de vegades es mouen de forma molt superficial, utilitzant les TIC com a llibres de text, projecten llibres de text. Entrevistador: Quines expectatives tenies davant un grup-classe que disposava d’un portàtil per alumne? Professora: Els havia vist treballar i em preocupava el fet de que si les activitats no eren prou atractives es perdrien. A més al centre no hi havia cap control sobre les pàgines visitades. Jo els havia vist escoltar música mentre el professor projectava el llibre de text on-line. Entrevistador: Què van a aportar aquestes tecnologies a la teva unitat didàctica? Professora:No es tracta d’aportar, la unitat didàctica estava centrada en aquestes tecnologies. Entrevistador: Què vols dir? Professora: Els meus objectius s’assolien a través de l’us d’aquestes tecnologies, que eren una forma d’investigar. Entrevistador: Quins eren els teus objectius? Professora: El tema que tenia assignat era el teorema de Pitagòres, i estaven abocats a treballar-ho mitjançant un llibre de text que convertia el teorema en una bateria d’equacions de segon grau sense cap sentit. Havia de guiar a l’alumne cap a l’origen d’aquest teorema, cap a la seva comprensió i la seva aplicació. I l’alumne ho havia d’anar descobrint progressivament, amb l’ajuda dels seus companys i per descomptat de la meva. L’objectiu no era arribar a la fórmula si no arribar al coneixement de què està relacionant el teorema de Pitàgores. Entrevistador: Disposaveu d’una bona connexió a internet? Professora: Si, no hi ha haver problemes. Entrevistador: Quin potencial tenen los blocs en una unitat didàctica d’aquestes característiques. Professora: L’ús que es fa del bloc no es personal, si no de grup, es tracta de crear un espai comú de referència per a l’alumne. Per descomptat que hi han més opcions, però era una opció molt assequible per a un alumnat poc habituat. Entrevistador: En canvi és molt més habitual que treballin amb applets. Professora: No estaven acostumats. Els applets eren una bona alternativa a fer milers de dibuixos a la pissarra que els alumnes han de comparar. En canvi amb l’applet, els alumnes, que tenen molta facilitat per entendre aqueste eines, comproven com unes variacions incideixen en altres. Entrevistador: Quin paper tenien els vídeos a la teva unitat? Professora:Situaven als alumnes al moment històric d’allò que estudiaven i oferien a l’alumnat un exemple d’utilització a la vida qüotidiana del teorema de Pitàgores. Entrevistador: Com van respondre els alumnes a aquestes activitats? Professora:Estaven emocionats i implicats per la novetat. El video va suscitar incredul•litat perquè no creien que el teorema de Pitàgores pogués resoldre un problema real. Van estar molt motivats i van comprendre els conceptes, però diria que tot i l’atractiu de les tecnologies a aquestes edats el que més els hi va agradar va ser treballar en grup. Entrevistador:Moltes gràcies per la teva atenció

CANVI CONCEPTUAL (Argumentació)

Tenint en compte que:

1-L’argumentació del mapa de l’autoavaluació inicial és clarament tecnodeterminista en considerar sense cap matís que la tecnologia fa progressar la societat.

2-Habitualment sostinc hàbits, opinions i posicionaments molt tecnòfils, com es reflexa al bloc

3-He sapigut defensar al debat posicions sociodeterministes a partir de casos que han posat en qüestionament les meves opinions.

4- He fet un mapa conceptual que ha multiplicat ben bé per 20 nodes i enllaços i per 5 els nivells jeràrquics del mapa conceptual de l’autoavaluació inicial.

5-He canviat algunes de les meves opinions sostingudes al qüestionari d’autoavaluació inicial com reflexo en aquest informe, influït per les lectures proposades.

S’ha produït un canvi conceptual quantitatiu i qualitatiu des de posicions clarament tecnodeterministes a posicions que podríen relacionar-se amb les noves perspectives (interactiva, teixit sense costures) que consideren les relacions entre tecnologia i societat no unidireccionals si no com a xarxes d’influència mútua.

CANVI CONCEPTUAL (Qüestionari)

Canvis conceptuals al Qüestions de desenvolupament breu

Educativa.

4-3-2012: La Tecnologia Educativa són tots els suports digitals que es poden utilitzar a l’educació. L’objecte d’estudi és la seva aplicació al fet educatiu, maximitzant la seva eficàcia i utilitat.

8-4-2012 La Tecnologia Educativa és una ciència educativa, fonamentant-se principalment en la psicolo¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

4-3-2012:Crec que determina però no garanteix. A l’actual context no hi pot haver progrés econòmic i social sense coneixement tecnològic i científic, coneixement que té una capacitat extraordinària en la millora de la vida de les persones. No garanteix perquè cal que se’n regulin els abusos d’aquest coneixement.

8-4-2012:Dependrà del context social i econòmic en que es doni aquest progrés. No necessariament aquest coneixement pot canviar el context, a vegades el context es perpetúa malgrat els avenços (hem vist els casos de les institucions escolars, els païssos en vies de desenvolupament i les seves dificultats per accedir al coneixement)

 Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

4-3-2012:Sí, molt d’acord, perquè no és un coneixement afegit, és el suport més significatiu. És un mitjà, tinc cada vegada més la sensació de que el bolígraf i el llapis són una ficció. Ho són a la meva vida personal i ho imposo com una realitat a la vida escolar dels nens.

8-4-2012: No necessàriament, ho podríem considerar fins i tot un mite tecnològic. Les TIC no són bones ni dolentes en si mateixes, depén del context i de la intencionalitat amb que són utilitzades.

Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia gia i la teoria de la comunicació, estudia l’ús dels recursos humans i tècnics més addients per al disseny instruccional de situacions d’ensenyament-aprenentatge potencialment significatives per als alumnes.

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 6/3 (S’ha de saber com i quan utilitzar-les per crear situacions d’aprenentatge significatiu)

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10/7 (Els professionals han de posar en joc també la seva creativitat, sensibilitat i intel·ligència en fer un ús expressiu de les tècniques, ja que aquestes no són només transmissores de coneixement si no un mitjà expressiu al servei de l’alumne)

MAPA CONCEPTUAL ACTIVITAT 1.3

SÍNTESI DEBAT

Ha estat molt profitós haver defensat una posició sociodeterminista perquè les meves posicions són habitualment molt tecnodeterministes. Al qüestionari inicial mostro una creença absoluta en el poder de transformació que tenen les tecnologies sobre la societat i tot i que no ho he deixat de creure completament, m’ha tocat defensar casos en els que potser ens hem de parar a pensar si les tecnologies no estan perpetuant amb una aparença de modernitat condicionants socials previs que no canvien amb facilitat, com per exemple a la institució escolar.

 Però precisament en això consistiria la perspectiva del teixit sense costures. La divisió entre allò social i tecnològic no és estable, ha de ser considerada a cada àmbit. Vol dir que per exemple a la institució escolar la tecnologia hauria de tenir en compte no només el propi disseny tecnològic (l’invent d’una pissarra digital interactiva no canvia l’escola per si) sino com canviar aquestes estructures industrials, de reproducció deductiva i obtenció d’una resposta correcta que poden ser-hi al centre de l’activitat escolar amb o sense tecnologia. Que no és, o no és únicament la modernització del maquinari el que determina el progrés social.