Ha estat molt profitós haver defensat una posició sociodeterminista perquè les meves posicions són habitualment molt tecnodeterministes. Al qüestionari inicial mostro una creença absoluta en el poder de transformació que tenen les tecnologies sobre la societat i tot i que no ho he deixat de creure completament, m’ha tocat defensar casos en els que potser ens hem de parar a pensar si les tecnologies no estan perpetuant amb una aparença de modernitat condicionants socials previs que no canvien amb facilitat, com per exemple a la institució escolar.
Però precisament en això consistiria la perspectiva del teixit sense costures. La divisió entre allò social i tecnològic no és estable, ha de ser considerada a cada àmbit. Vol dir que per exemple a la institució escolar la tecnologia hauria de tenir en compte no només el propi disseny tecnològic (l’invent d’una pissarra digital interactiva no canvia l’escola per si) sino com canviar aquestes estructures industrials, de reproducció deductiva i obtenció d’una resposta correcta que poden ser-hi al centre de l’activitat escolar amb o sense tecnologia. Que no és, o no és únicament la modernització del maquinari el que determina el progrés social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada